Illes Formigues I

El MAC-CASC ha actuat durant el mes setembre de 2020 al derelicte Illes Formigues I, en el marc del projecte de recerca: Comerç, transport i xarxes de redistribució al Conventus Tarraconensis entre els s. I aC i II dC (2018-2021).

Aquest projecte inclou l’estudi dels vaixells de comerç de vi produït al Conventus Tarraconensis, envasat en àmfores de la tipologia Tarraconense 1, Pascual 1 i Dressel 2-4.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en la re-localització del derelicte Illes Formigues I, descobert l’any 1958 per part del CRIS (Centro de Recuperación e Investigaciones Submarinas) i excavat a la dècada dels 60’s sota la direcció del Sr. Climent Vidal Solà, aleshores president del CRIS i sota l’assessoria científica del Sr. Ricard Pascual Guasch.

Es tracta d’un vaixell que transportava vi en àmfores Tarraconense 1. D’aquest carregament es va extreure tot allò que mostrava una millor conservació així com ceràmica de la tripulació i restes de fusta del vaixell. El resultat d’aquestes actuacions es va publicar al llibre “El pecio de Palamós” (Foester F., Pascual, R. i Vidal, C. 1987).

En l’actuació d’enguany del CASC es volia localitzar el jaciment, ja que la informació del lloc on es trobava era imprecisa i no se’n coneixia la posició exacta. L’objectiu principal era fer una valoració de l’estat de conservació de la fusta del vaixell, ja que el carregament fou extret i es conserva avui dia al Museu Marítim de Barcelona, així com part dels materials de la tripulació. L’arquitectura naval del Formigues I té un gran interès a nivell científic ja que és el primer exponent d’un vaixell de comerç del vi produït al territori català. Els avenços en el coneixement  de la construcció d’aquests vaixells, gràcies a les excavacions realitzades pel CASC als derelicte de Cap del Vol i Cala Cativa I (2012-2016), també objecte de treballs anteriors, feien que fos de gran interès la re-excavació i l’estudi amb la metodologia científica actual del derelicte Illes Formigues I.

En aquesta campanya arqueològica de setembre de 2020 ha estat possible la localització del jaciment després de diverses jornades de prospecció sistemàtica de la zona. S’han pogut documentar elements de la fusta del vaixell, com és el cas d’un fragment de tauló del casc amb el sistema d’unió de llengüetes, mosses i clavilles.

Tot i que a les intervencions del CRIS es va extreure la fusta de l’arquitectura naval que van localitzar i que malauradament no es va conservar, hem pogut constatar que hi ha zones del jaciment on poden quedar-ne restes. La documentació d’una àmfora sencera del carregament en una zona pròxima, però en la qual el CRIS no hi va actuar obre la possibilitat que puguin aparèixer més restes de l’embarcació. L’actuació del 2020 ens ha obert noves expectatives de futur.

Al marge dels projectes de recerca el MAC-CASC també ha realitzat diverses actuacions al litoral català com a conseqüència dels efectes del temporal Glòria, de gener de 2020. La seva acció ha generat que afloressin jaciments inèdits fins aquest moment, i d’altres que es coneixien per part d’informacions orals, documentals o bibliogràfiques.

Aquestes actuacions han estat d’inventari, documentació i protecció en aquells casos que era necessari.