El mar Mediterrani ha estat al llarg de la història el gran nexe d'unió entre els pobles que l'envolten. A la vegada, rius, estuaris i maresmes servien de vies d’entrada cap a les zones interiors i les seves ribes esdevenien llocs idonis per a l'assentament de grups humans. Aquesta utilització continua de les aigües ha anat deixant al seu si nombroses mostres de l'activitat humana en forma no només de vaixells enfonsats sinó també de fondejadors, ports i fins i tot hàbitats.
Durant les últimes dècades, els avenços tecnològics i metodològics han permès l'accés a les restes arqueològiques subaquàtiques i la seva lectura com a documents d'informació històrica, però al mateix temps, l'increment de la pressió humana damunt les costes i els fons marins ha accelerat el procés de destrucció d'aquest patrimoni enormement fràgil.
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) és una unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), dins l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Creat l’any 1992, té encomanades les missions d’inventariar, protegir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni arqueològic de Catalunya que es troba submergit en aigües costaneres i interiors.
El Museu sota l’aigua et convida a conèixer un bocí d’aquest patrimoni a través dels principals jaciments arqueològics subaquàtics excavats pel CASC.
