El paisatge de la costa catalana a l'antiguitat




El paisatge de la costa que s’estén entre el Llenguadoc-Rosselló i Alacant, ha canviat al llarg del temps. A l’antiguitat estava format en bona part per aiguamolls i albuferes, alternats amb platges de sorra i franges de costa rocosa. En aquesta zona la dominació romana (iniciada el 218 aC. en el marc de les Guerres Púniques) també va transformar la vida dels pobles ibers, que hi vivien des de segles enrere. Avançat el s. I aC. la regió es convertí en una important productora i exportadora de vi.

La presència en època antiga de zones lacunars i de maresmes va propiciar que bona part dels ports es trobessin situats a l’interior, quedant protegits de forma natural dels embats de la mar. Amb el pas del temps aquestes zones de llacunes han anat desapareixent, tant per causes naturals, com per la intervenció humana. Per aquesta raó els arqueòlegs han de buscar a terra ferma els ports d’època antiga en aquest territori.

Les formes dels vaixells van venir condicionades per l’adaptació a la navegació en aquesta zona, que alternava l’accés a llacunes poc fondes, i la navegació de cabotatge a la mar, sense perdre de vista la costa. La principal característica que presentaven era un fons molt pla, fet que els permetia navegar per aquests espais de poc calat. Però quan es navega amb el vent de través, s’accentua progressivament l’efecte de la deriva. Cada vaixell pateix la deriva en menor o major mesura depenent de les línies del casc i la seva immersió. D’aquesta manera, un vaixell de fons pla pateix una major deriva, que es tradueix en un desviament més important respecte del punt on es vol arribar. Per contra un vaixell més quillat, amb més immersió del casc del vaixell, permet una navegació amb menys deriva.

Navegació de cabotatge: tipus de navegació que, a diferència de la d’altura, es realitza sense allunyar-se de la costa i orientant-se amb la mateixa. La paraula cabotatge sorgeix de “cap”. Per tant, és la navegació entre caps (accidents geogràfics que sobresurten de terra i s’endinsen al mar).

Calat: Aquest terme fa referència tant a l’altura de l’obra viva d’un vaixell (part del vaixell que es troba submergida), com a la distància entre el fons i la superfície de zones poc profundes, en aquest cas, una zona de llacunes o maresmes.

Deriva: en navegació a vela, es refereix a la desviació del rumb d’un vaixell degut a l’abatiment del vent, el qual tendeix a desplaçar la nau en diagonal (en direcció obliqua) respecte la ruta. Actualment els vaixells de vela porten una peça anomenada orsa que permet reduir significativament aquest efecte.

Vídeo "Per què a la costa catalana pràcticament no trobem ports d'època antiga?"