Es tracta dels tubs de plom de la bomba de buidatge de l’aigua de la sentina del vaixell. El més comú en època romana eren les bombes manuals que funcionaven fent girar per dins d’uns tubs un rosari d’èmbols o discs, els quals pressionaven l’aigua i la dirigien a través dels tubs a fora de l’embarcació. Aquests tubs canalitzaven l’aigua des del dipòsit central cap a ambdues bandes de l’embarcació, aprofitant el moviment lateral del vaixell per les onades.
